Política de cookies
Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxe l'enllaç per a més informació.

X

Història

Les eleccions generals del 15 de juny de 1977 van ser la clau per a la unitat socialista. A la Comunitat Valenciana van concórrer quatre partits socialistes: PSOE, Aliança Socialdemòcrata, Unitat Socialista i PSPV-Bloc, encara que després dels bons resultats del PSOE, es va produir un procés de vertebració entorn a aquesta formació política. En el conegut “acte d’unitat”, celebrat el 25 de juny en les Escoles Professionals de San José, a València, el PSPV, el PSP-PV i el PSOE van formar un partit únic, que adopta la denominació de PSPV-PSOE al mateix temps que el període preautonòmic a Espanya començava a donar els seus primers passos.

De fet, la recentment estrenada Constitució Espanyola establia al seu títol VIII una nova organització territorial que va permetre que al País Valencià es constituïra el Plenari de Parlamentaris, compost per diputats i senadors d’Alacant, Castelló i València, iniciant-se la discussió de l’Estatut d’Autonomia. En general, el mapa polític d’aquest període es resumia en una UCD que era majoria a nivell estatal, però no al País Valencià, on predominava l’esquerra; i amb una dreta minoritària que va provocar una gran tensió ciutadana en intentar frenar el procés d’autonomia. L’inici de la preautonomía va donar lloc a la constitució del Consell Preautonòmic.

Aquesta etapa es caracteritzarà per la discussió dels diferents projectes d’Estatut, la falta de competències reals i la inestabilitat dels governs. Els dos primers van estar presidits pel socialista Josep Lluis Albinyana, mentre que els dos últims el van estar pel centrista Enrique Monsonís. El primer Consell Preautonòmic es va constituir l’abril de 1978, formant part d’ell, a part de Josep Lluis Albinyana, els socialistes Josep Bevia, Joan Lerma, Antonio García Miralles, Manuel Sánchez Ayuso i Ferran Vidal. A Espanya, les eleccions generals de 1979, a part del triomf de la UCD, van suposar que el PSOE es consolidara definitivament com la primera opció del socialisme, després del procés d’unió amb la major part dels altres grups socialistes.

Les eleccions municipals de 1979 es van traduir en un gran salt cap a davant, sobretot pels pactes municipals de l’esquerra, que van permetre que s’aconseguiren la majoria de les alcaldies dels municipis més importants, a més de la Diputació de València. A nivell intern, al maig de 1979 es va celebrar el 28 Congrés del PSOE, on Felipe González no es va presentar a la reelecció al seu càrrec després de ser-li rebutjada la proposta d’abandonar el marxisme. Una decisió que va provocar la constitució d’una gestora i la convocatòria d’un congrés extraordinari al setembre d’aqueix mateix any. Felipe González va ser triat de nou Secretari General amb la condició, entre altres, que el PSOE abandonara definitivament les teories marxistes que li havien fet dimitir del seu càrrec uns mesos abans.

Es va iniciar a continuació un procés que farà del PSOE un partit unit, amb unes perspectives electorals en augment i una adreça consolidada al voltant de Felipe González, enfront de l’enfonsament de la UCD i el PCE. El PSOE es va convertir, sobretot després del colp d’estat del 23 de febrer de 1981, en una alternativa real de govern. Al 28é Congrés, gran part de les delegacions que van anar per el País Valencià van votar a favor del manteniment del marxisme; açò va comportar un enfrontament de postures en el Congrés Extraordinari de juliol de 1979, on Joan Lerma va accedir a la Secretaria General en substitució de Joan Pastor. El conflicte es reproduiria al ‘II Congrés, de febrer de 1980, on va ser triat de nou Joan Lerma, imposant-se progressivament l’opció a favor del consens, amb la voluntat d’aconseguir les màximes competències possibles respecte al projecte d’Estatut d’autonomia. El procés autonòmic es desbloquejarà, consensuant-se l’Estatut de Benicàssim entre els socialistes, UCD i el PCE. Finalment, l’Estatut d’Autonomia serà aprovat el l1 de juliol de 1982.

Després de les eleccions de 1982, en les quals el PSOE va aconseguir la majoria absoluta, el PSPV-PSOE formaria un govern amb la UCD i el PCE al novembre de 1982, desbloquejant-se les transferències. En les eleccions autonòmiques i municipals de maig de 1983, el PSPV-PSOE aconseguiria la Presidència de la Generalitat Valenciana, convertint-se Joan Lerma en el primer President de la Generalitat Valenciana, a més de les Diputacions d’Alacant, Castelló i València, així com els grans ajuntaments. S’iniciava una època de govern de la Generalitat per part de Joan Lerma, durant la qual es va consolidar la institució, s’ampliaren les competències i es va produir la modernització de la societat valenciana.