Política de cookies
Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxe l'enllaç per a més informació.

X

Història

Sense dubte, l’arribada a la presidència de la Generalitat de Joan Lerma serà recordada com l’època de construcció de l’autogovern dels valencians. L’any 1983 es va constituir el primer Parlament valencià de la democràcia. Després de més de 270 anys, els valencians recuperaven plenament les seues institucions i votaven directament als seus representants. Encara que no tots els partits tenien clares les aspiracions dels valencians. La dreta volia un Estatut amb mínimes competències, al que s’accediria per la via de l’article 143 de la Constitució. Desconfiaven de la capacitat dels valencians per al seu propi autogovern.

No obstant açò, es va trobar amb la ferma oposició dels partits d’esquerres i del propi PSPV, convençut de que aqueixa mesura no aconseguiria satisfer les aspiracions dels valencians, ni considerava el caràcter històric de la nostra nacionalitat. I amb el conjunt de les forces progressistes, el PSPV-PSOE va exigir una major autonomia. Així, va obtenir un gran acord que va permetre a la Comunitat Valenciana ser una autonomia amb plenes competències. La decisió i la força dels socialistes valencians va ser imprescindible per a superar les limitacions que la dreta volia imposar a l’autonomia valenciana.

Les eleccions de 1983, les primeres per a les Corts Valencianes, van donar una gran victòria als socialistes. Les Corts van triar a Joan Lerma Blasco primer President de la Generalitat Valenciana, iniciant-se així un nou temps de progrés i tolerància que transformaria profundament la Comunitat Valenciana i que augmentaria el seu prestigi.

Els valencians preferirien governs socialistes durant més de 12 anys, fins a les eleccions de 1995. El PSPV-PSOE hi havia construït una opció política centrada en la lluita contra les desigualtats i la marginació social, en el progrés i el benestar ciutadà, en la defensa dels senyals d’identitat del poble valencià i en la col·laboració solidària amb la resta dels pobles d’Espanya. Des de les eleccions autonòmiques fins a eixe any, la majoria dels valencians s’identificaran profundament amb aquesta formula política i amb la persona que la va representar: Joan Lerma, ja que la Comunitat Valenciana, mai havia viscut una època de transformacions i d’èxit col·lectiu tan intens en fixar entre els seus grans objectius la creació de llocs de treball, l’accés universal a la sanitat, l’extensió de l’educació i la cultura i la promoció de les persones majors.

La defensa de la llengua i de la identitat dels valencians va centrar també l’acció dels socialistes en el Govern valencià. Durant els anys de Govern socialista, les iniciatives de la Generalitat, unides al dinamisme de la nostra societat, van fer que la Comunitat Valenciana passara de tindre menys del 75 % de la renda mitjana europea a més enllà del 82 %. Per a modernitzar les empreses valencianes, fer-les més competitives i generar més llocs de treball, es van crear plans de desenvolupament tecnològic i centres de recerca i desenvolupament; es va fomentar la creació dels Instituts Tecnològics (recerca de noves tecnologies per a aplicar-les en les empreses), el IMPIVA (Institut de la xicoteta i mitja empresa) i l’Institut Valencià de Finances (finançament d’inversions) i es va apostar pel turisme com a eix central de l’economia valenciana. Per açò, entre altres iniciatives, es va crear l’Institut Valencià de Turisme (ITVA) i l’Escola Oficial de Turisme de la Generalitat a Alacant.

Les oportunitats d’accés a l’Educació milloraren també radicalment durant aquesta etapa, permetent que 150.000 joves accediren als nivells educatius no obligatoris. En acabar el mandat dels socialistes en la Generalitat Valenciana, més d’un 30 % dels joves valencians estaven en la Universitat, quan poc més de deu anys abans solament eren el 13 %. Aquest canvi no va ser un procés natural o casual, va ser producte d’una ferma voluntat política de creure i d’invertir en els joves com un factor essencial de progrés de la nostra Comunitat. Es va actualitzar el sistema educatiu, preparant les condicions per a desenvolupar la LOGSE; es construïren més de 120 instituts de BUP i FP per tota la Comunitat; es van ampliar el nombre de beques per a alumnes de secundària fins a les 70.000, i es van duplicar en pocs anys les beques per a llibres, arribant a les 175.000.

La recuperació dels Senyals d’Identitat i la igualtat en l’accés a la Cultura van rebre un fort impuls durant l’etapa de Govern socialista. Es va promoure una Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, que les Corts van aprovar per unanimitat a Alacant i que es va convertir en un poderós instrument per a recuperar el valencià. Així com la creació de la Radiotelevisió en 1983. Fins llavors únicament 10 centres educatius oferien ensenyament en valencià i 115 centres oferien classes de valencià. Dotze anys després, tots els centres d’ensenyament de la Comunitat Valenciana oferien classes de valencià i quasi 600 oferien un ensenyament íntegrament en la nostra llengua. Es realitzaren a més grans projectes culturals com el IVAM (Institut Valencià d’Art Modern) o el Palau de la Música de València (amb l’Ajuntament de la capital).

En Sanitat, més de 400.000 ciutadans s’incorporaren a rebre les atencions del sistema sanitari públic valencià, que es va veure ampliat amb més de 100 nous centres de salut i cinc nous hospitals comarcals per tota la Comunitat Valenciana com els de Vinaròs, Requena, Sant Juan o el de la Vega Baixa. El nombre de llits d’atenció mèdica va augmentar més d’un 25 % i el nombre de professionals del sistema sanitari públic va passar en pocs anys de 19.000 a superar les 26.000 persones.

En Serveis Socials i atenció a les persones majors es va fer també una gran transformació, per açò es va invertir també a donar un acolliment digne a més de 10.000 persones en residències per a la tercera edat i discapacitats. A més, es va crear un Pla d’Habitatge que va batre tots els rècords en construir-se en pocs anys més de 50.000 habitatges socials, superant-se tots l’objectius que el govern s’hi havia marcat i superant a la resta de Comunitats Autònomes.

L’etapa de Govern de Joan Lerma, caracteritzada per l’honradesa i austeritat, va suposar importants canvis per a la Comunitat Valenciana. El Govern socialista de la Generalitat va complir el seu paper d’impulsar les condicions per al desenvolupament econòmic, i va treballar sempre pel benestar de la majoria i per a fer realitat la igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans, encara que açò no li va eximir tampoc de cometre els errors propis de qualsevol govern. En efecte, les circumstàncies generals que es van viure i l’augment de la desocupació per una crisi generalitzada en el territori espanyol van crear una situació que els nostres esforços no pogueren superar. L’obra realitzada és, no obstant açò, un patrimoni polític importantíssim i la base per a la recuperació d’un projecte de progrés al que puguen sumar-se novament la majoria dels valencians.

Tancar menú