- El portaveu socialista d’Innovació, Universitats i Ciència, Pedro Ruiz Castell, explica que el personal investigador “presenta símptomes com a ansietat o depressió en un major percentatge que la resta de població”
- La iniciativa ha sigut aprovada este dimarts en la Comissió d’Educació i Cultura per unanimitat
València, 11 de maig de 2021.– La Comissió d’Educació i Cultura de les Corts Valencianes ha aprovat este dimarts la Proposició No de Llei (PNL) defensada pel diputat del PSPV-PSOE i portaveu socialista d’Innovació, Universitats i Ciència, Pedro Ruiz Castell, per a pal·liar els problemes de salut mental de la comunitat científica i investigadora. La iniciativa, que ha sigut aprovada per unanimitat, explica que diversos estudis han demostrat com el personal investigador “presenta símptomes com a ansietat o depressió en un major percentatge que la resta de població amb una situació socioeconòmica similar”. Sobre això, Ruiz Castell ha destacat que els estudis existents sobre el tema estimen que “entorn d’un 40% del personal investigador, tant predoctoral com postdoctoral, presenta símptomes de depressió o problemes relacionats amb alts nivells d’estrés”.
El dirigent socialista ha explicat que, a les dificultats per a conciliar, se suma, especialment en el cas dels més joves, “la pressió per obtindre resultats rellevants de manera immediata i publicar-los en revistes d’alt impacte davant unes expectatives poc esperançadores d’estabilització laboral”. I això és degut, tal com ha indicat, a un “model d’excel·lència de la ciència actual” que se centra principalment “en l’obtenció de resultats sense prestar massa atenció a com s’obtenen eixos resultats”.
“Tot això pot contribuir a generar una enorme competitivitat, a vegades malaltissa, que fàcilment pot tindre un elevat cost mental, en particular en les persones més vulnerables”, ha assegurat Ruiz Castell. Així mateix, ha reiterat la idea que “l’afany per obtindre resultats per a poder competir pel finançament i impulsar el seu currículum, fa que els investigadors sacrifiquen la seua vida personal i treballen més hores de les que els toca per a dur a terme investigacions que, en eixes condicions, condueixen a uns nivells d’estrés elevats”: “Estos nivells d’estrés, ansietat i depressió poden traduir-se, fins i tot, en un descens de la creativitat que faça que disminuïsca la predisposició a assumir riscos i amb això, a generar nou coneixements”, ha indicat.
Per tot això, Ruiz Castell ha proposat en la seua iniciativa la creació d’una estratègia per a “garantir l’adquisició d’habilitats de gestió emocional i prevenció de l’estrés per a avançar cap a entorns laborals més saludables buscant el benestar del personal d’investigador”. A més, en la PNL es proposa impulsar polítiques “de tolerància zero” amb les conductes que puguen derivar en “situacions de discriminació que posen en risc la salut mental del personal investigador, facilitant mecanismes perquè les persones afectades puguen denunciar estos comportaments sense por a represàlies”.
Finalment, en la iniciativa es demana la creació d’un sistema “per a acreditar el compliment d’uns estàndards i condicions de treball que garantisquen el benestar del personal dels centres d’investigació” i la posada en marxa de “campanyes de difusió i conscienciació, així com programes específics de salut mental que incloguen protocols de prevenció eficaces per a evitar els problemes de salut mental entre el personal investigador”.