- La portaveu de Sanitat en les Corts, Yaissel Sánchez, avança que demandarà a Marciano Gómez per vulneració de drets fonamentals dels diputats: “És intolerable. Farem que complisca la llei per totes les vies al nostre abast”
- La diputada va preguntar per la despesa en contractes i derivacions a empreses privades en els departaments de salut en 2024 i en 2025, i el percentatge que van suposar cada any les externalitzacions sobre la despesa total entre 2022 i 2026, i el conseller respon amb dades globals “per biennis i per quinquennis”
- “És extravagant i ridícul que el conseller intente ocultar la injecció de diners públics a la sanitat privada que va fer en 2025, a la qual es va afegir el ‘pelotazo’ a favor de les concessionàries amb les liquidacions anuals dels departaments privatitzats sense atendre el criteri de la Intervenció”, censura Sánchez
- Segons la informació “esbiaixada i parcial” remesa en la Cambra, el Consell de Mazón i Pérez Llorca va contractar o va derivar a empreses privades 439 milions en el bienni 2024-2025 en 16 àrees de salut, mentre en el quinquenni 2022-2026 el departament que més ha recorregut a les externalitzacions és el d’Arnau (8,42%)
València, 14 de junio de 2026.-La portaveu de Sanitat del PSPV-PSOE en les Corts Valencianes, Yaissel Sánchez, denunciarà al conseller de Sanitat, Marciano Gómez, per a ocultar en les Corts Valencianes dades sobre les contractacions i derivacions a empreses privades en els departaments de salut durant els exercicis de 2024, 2025 i 2026 a la data de resposta (5 de juny), i el percentatge que aquestes externalitzacions –que inclouen la voluminosa xifra de serveis a empreses de la sanitat privada– van suposar sobre la despesa total en 16 departaments de salut en 2022, 2023, 2024, 2025 i 2026 a data de resposta.
La parlamentària reclamava així mateix el detall per “concepte/serveis” de les externalitzacions i el seu import, així com, respecte a les diferents especialitats, el número, tipus de proves diagnòstiques i serveis sanitaris derivats a entitats privades i l’import abonat.
“Sorprenentment, hem tornat a rebre una resposta en la qual el conseller Marciano Gómez dona xifres globals per biennis i no per anys, com se li va sol·licitar, i en el cas del pes percentual de la privada sobre el total de la despesa en els departaments sanitaris, ha comunicat dades del quinquenni 2022-2026, sense distingir exercicis. A més, no hi ha informació de detall sobre els serveis/conceptes externalitzats, ni informació sobre el cost per especialitats i serveis sanitaris privatitzats”, recrimina la diputada socialista.
Yaissel Sánchez recorda que ja va haver de presentar una demanda després que el conseller es negara a donar informació sobre el cost de les derivacions en 2024 i en 2025 a les empreses de la sanitat privada al·legant que era “complex”. Després de presentar la demanda, Marciano Gómez va remetre a les Corts una “ampliació d’informació” en la qual, ara sí, ja aportava xifres econòmiques, si bé les presentava “per biennis”, concretament, del període 2024-2025.
“És extravagant i és ridícul –assenyala la parlamentària- perquè no hi ha una sola informació economicopressupostària de la Generalitat que es manege per biennis. Ni per biennis, ni per quinquennis, ni per fases lunars. És capritxós i és simplement l’intent del conseller d’ocultar la injecció de diners públics a la sanitat privada que va fer en 2025 oferint dades globals del bienni 2024-2025, per a comparar-los amb els del bienni 2022-2023, obviant que en 2022 es venia d’una pandèmia que va provocar el tancament dels quiròfans durant mesos. En qualsevol cas, és improcedent que Marciano Gómez done a les Corts dades esbiaixades, manipulats o parcials, i no els que se li sol·liciten i que són els habituals en la gestió d’una Administració”.
“Exerceix de comercial de la privada”
La parlamentària recorda que tant els indicadors de despesa, pagaments, dèficit o compte 413 són òbviament anuals, “com a anual és la informació de la despesa de sanitat que figura en la Memòria de Gestió de la conselleria en 2024, publicada recentment”. A més, recorda que el conseller Gómez té “fortes vinculacions personals amb destacades empreses de sanitat privades contractistes de la Generalitat”, motiu pel qual, “lamentablement, veiem que és més un comercial de la sanitat privada que un conseller de tots els valencians i valencianes”.
Com a mostra, Sánchez recorda que Marciano Gómez va signar en 2025 desenes de liquidacions anuals de les concessionàries dels departaments de salut amb una cápita (pagament per habitant en eixa àrea de salut) totalment unflada després de la pandèmia, segons va advertir la Intervenció, i sense assumir el criteri de l’auditor públic d’esperar a l’informe del Consell Jurídic Consultiu per a decidir quin camí seguir, en el qual va suposar “tot un pelotazo a favor de la privada, a costa dels recursos de la sanitat pública, presents i futurs”.
“La marca d’opacitat del Consell de Pérez Llorca”
Sánchez assenyala la “incongruència” del conseller, que al·lega que no pot disgregar la despesa de 2024 i 2025, “però en canvi sí que distingeix la despesa del bienni 2024-2025 del d’exercicis anteriors a eixos anys”. Al seu judici, la resposta del conseller Gómez “torna a demostrar la marca, el segell d’identitat del Partit Popular de Pérez Llorca, que és ocultar informació quan no són capaces de respondre amb transparència per a conéixer cap a on s’està derivant els diners de la sanitat pública valenciana”. “Estem preguntant informació concreta sobre externalitzacions, proves diagnòstiques i quants diners reben les empreses privades amb els recursos públics, i el Partit Popular, amb reiteració, nega aquesta informació detallada”, recrimina.
“Ja no es tracta d’una qüestió tècnica, és una decisió política d’amagar la informació a la ciutadania. I això l’única cosa que demostra és la política sanitària del Partit Popular, que el que fa és afeblir progressivament la sanitat pública valenciana”. “I mentre falten recursos per a reduir les llistes d’espera quirúrgica, per a alliberar la saturació de les urgències o fins i tot per a adequar les infraestructures i evitar el que ha succeït a l’Hospital Clínic de València, veiem com es deriven centenars de milions d’euros a la sanitat privada sense oferir cap mena de transparència.”
Per això, adverteix: “Utilitzarem totes les vies legals necessàries per a obtindre la informació que se’ns nega, perquè la ciutadania té dret a saber com es gestionen els seus impostos i quin model sanitari és el que està fomentant el Consell de Pérez Llorca, que és deteriorar la sanitat pública per a beneficiar a unes quantes empreses en la sanitat privada.”
En aquest cas concret, la portaveu socialista de Sanitat en les Corts es va emparar en l’article 12 del Reglament de les Corts per a requerir al conseller el “detall de la despesa total a conseqüència de la contractació i/o derivació externa (a empreses i qualsevol tipus d’entitat privada o aliena al sistema públic) en 16 departaments de salut, especificant en cadascun d’ells el concepte/servei i l’import pagat en els exercicis de 2024 i 2025, i en 2026, a la data de resposta a la present sol·licitud.”
També li va exigir el “detall del percentatge que representa la despesa en la contractació i/o derivació externa (a empreses i qualsevol tipus d’entitat privada o aliena al sistema públic) sobre el total de la despesa en els departaments de salut anteriorment esmentats, especificant, a més, respecte a les diferents especialitats, el número, tipus de proves diagnòstiques i serveis sanitaris derivats a entitats privades, així com l’import abonat, en els exercicis de 2022, 2023, 2024, 2025 i, en 2026, a la data de resposta a la present sol·licitud.”
“Dedica més temps a manipular les dades que a contestar”
En el primer cas, el conseller ha contestat, com s’ha dit, amb xifres globals del bienni 2024-2025, comparant-les amb el bienni 2022-2023, unes dades que no se li havien sol·licitat, i amb els números de 2026 fins a principis de juny. No es fa cap referència al fet que es reclamava també informació sobre el “concepte/servei” i el “import pagat”. “Dedica més temps a manipular les dades i presentar-los esbiaixadament que a contestar el que li preguntàvem sense més. És intolerable que el conseller incomplisca la llei retorçant de manera il·legítima les xifres sol·licitades per a ‘cuinar-les’ sectariamente, en lloc de limitar-se a complir amb l’article 12 del Reglament de les Corts”, adverteix Sánchez.
Encara així, criden l’atenció algunes de les xifres presentades, que revelen que el Consell de Mazón i Pérez Llorca va contractar serveis o va derivar a empreses privades 439 milions d’euros en el bienni 2024-2025, mentre en els cinc primers mesos de 2026 el cost de les externalitzacions en 16 departaments de salut ha ascendit a 106,8 milions d’euros. En el període 2022-2023, els departaments de Dénia i Manises figuren amb zero euros, ja que la gestió estava privatitzada, amb un pagament anual a aquestes empreses d’entre 120 i 160 milions d’euros.
Les àrees amb major externalització de contractes i serveis i negoci de la sanitat privada en 2024-2025 són el departament València Arnau de Vilanova-Llíria (67 milions), el de València-Hospital General (63 milions) i el València Clínic-La Malva-rosa (43,5 milions). En cinc mesos de 2026, Arnau-Clínico ja ha reconegut 19,5 milions.
Quant al segon bloc de sol·licitud de documentació, referit a les derivacions en els exercicis de 2022, 2023, 2024, 2025 i, en 2026, a la data de resposta a la present sol·licitud, el titular de Sanitat respon amb la mitjana global de tot el període 2022-2026. La diputada explica que aquesta resposta per quinquennis “és inacceptable i il·legal”. Segons aquestes dades, les àrees on el recurs a les externalitzacions més diners públics van consumir van ser els departaments de salut València Arnau-Llíria, on van absorbir el 8,41% de la despesa total, i el departament de València-Hospital General, amb el 8,06%. On menys pes van tindre les externalitzacions va ser en el departament d’Alacant-Hospital General (3,47%) i els d’Alacant-Sant Joan d’Alacant i de Castelló, els dos amb 4,26%.